Showing results by author "Xavier Bosch" in All Categories

¿Cuál es el logo de la felicidad? De repente, un viaje inesperado. Edda Leveroni recibe un regalo singular el día que cumple los veintiuno: una estancia de un año en la agencia de publicidad de Bianca B. Miller en Nueva York. En 1989, Edda deberá abrirse camino en Manhattan, en un despacho donde solo trabajan mujeres y en un universo de creatividad y de anuncios que prometen una vida mejor. Sin embargo, no sospecha en qué mundo está a punto de adentrarse.

Seventeen-year-old Margaux doesn’t realize one photo could change the course of her life. But in German-occupied Paris, nothing makes sense anymore. Margaux fears the worst when her lover is arrested. And when her photo appears in Nazi propaganda, her family’s reputation and prospects suffer the consequences. In 2008, Margaux has moved into a retirement home, and her granddaughter Barbara continues to live in the Paris apartment they used to share.

Quan la veritat és un perill. Xavier Bosch ens descobreix que les ombres d’ahir són els riscos d’avui. La Barbara, venedora de drets literaris internacionals, s’instal·la a París com a refugi. Per deixar enrere una experiència que l’ha trasbalsat, se’n va a viure a casa de la seva àvia, la Margaux, amb qui té un vincle molt especial.

Content with her peaceful family life in Barcelona, Paulina Homs came to Paris for her cousin’s wedding—nothing more. But when she meets free-spirited gallery owner Jean-Pierre Zanardi, it’s as though fate, not circumstance, has brought them together. They only have five days before Paulina returns home. Five days that will reshape their lives forever.

CADA FAMÍLIA TÉ ELS SEUS SILENCIS. CADA PAÍS, TAMBÉ. El Joel, el Raimon i la Victòria són els germans Estrada. Malgrat que cadascun viu en una punta de món, es mantenen molt units. Una investigació periodística, però, ho posa tot en risc. El Joel, director de documentals, aviat s’adonarà que hi ha descobertes que fan trontollar els sentiments, sacsegen la vida i obliguen a reescriure el passat.

Aquella tarda no van tenir pressa. No els empaitava ningú i les hores es negaven a avançar. Van tornar a la ciutat sense posar la música del cotxe, van esborrar la boira del camí i van retrobar la pau de saber que ja no els quedaven preguntes urgents per fer-se.